Para de pensar. Me'l carregaria. Vore
una foto a la que no estàs i saber que estàs. Recordar de cop el
teu olor i la teua cara, les meues cames emmarcan-te. Les cortines de
fons onejaven amb el vent i tot es tornava a càmera lenta. El vent
fresc em gelava l'esquena a cada embestida. I tot açò fa molt, fa
prou. Però se m'havia oblidat. Sé perfectament on estic ara mateixa
i sé que és on vull estar. I ho sé cada vegada que mire els seus
ulls o cada vegada que em toca amb una ràfaga del seu pas i els pels
se'm fiquen de punta. Cada matí quan m'acaricia per primera vegada
altra vegada i cada nit que em fa cridar-li a la lluna agafada al
marc de la finestra. I ja he parat de pensar.
